Google earth

Aquesta és una eina relativament nova de Google, però que crec que hauria d'estar a totes les escoles. La podeu descarregar gratuïtament a Google Earth.
La versió gratuïta està molt bé i permet treballar la geografia mundial perfectament.
Amb aquest programa s'acaben els problemes de reproduir un planisferi sobre pla (com hem tingut tota la vida) i les discussions sobre l'espai que ocupa cada continent, com va passar amb el mapa de Peters.
El problema d'aquesta versió gratuïta és la ressolució. A les zones poblades i punts importants de la geografia mundial la ressolució és bastant alta, però no podem dir el mateix d'altres zones. En poques paraules, la versió gratuïta, no ens servirà per treballar tota la geografia catalana, doncs no podrem treballar depèn de quina zona (Montseny, Montsec, alguns rius...).
Amb tot, però hi ha dues versions més que deuen ser realment espectaculars i que sí que deuen tenir una ressolució prou bona per treballar a l'aula.
Un altre aspecte que m'ha agradat és que en tot moment et marca l'altitud i la latitud exacta d'on està el cursor, de manera que també es pot aprofitar aquest programa per treballar aquest aspecte.
En fí, el considero un molt bon recurs, que hauria de ser a totes les aules i llars enlloc de l'analògic atlas.

Cap on va l'educació?

Potser aquest escrit no és estrictament de l'assignatura, però sí que és de molta actualitat i crec que ens afecta de manera clara a tots. El Departament d'Educació de la Generalitat ha obert un debat sobre què i com s'ha d'ensenyar a l'escola. Diversos mitjans de comunicació (La Vanguardia, Avui, El Periódico) s'han fet ressò de la notícia.
Encara que ens sorprengui, alguna veu no està d'acord amb eliminar les assignatures i fer l'ensenyament més transversal. Si llegiu l'opinió d'aquest professor de secundària, tindreu una visió força diferent de la que tenim els estudiants de magisteri. Tot i que no estic gaire d'acord amb la seva opinió, val la pena donar-hi un cop d'ull per entendre que els problemes de l'ensenyament, no es resoldran amb un nou currículum, ni amb debats. Caldrà tenir una ment un pèl més oberta, ser humils i voler aprendre dels alumnes enlloc de pensar que cal ensenyar-los-ho tot.
En aquest tema, el debat també portaria cua.

Blocs d'opinió i censura

La notíca del diari Avui de diumenge 23 d'octubre ajuda a veure clarament, si no ho teníem prou clar, que Internet és una font d'informació alternativa.
El boom dels blocs han facilitat encara més aquesta possibilitat. Fan uns pocs anys, només podien publicar informació a internet aquells que dominaven el llenguatge html. Amb l'aparició de programes com el Dreamwaver o el Frontpage, es va possibilitar encara més que qualsevol "analfabet" publiqués una pàgina. Amb els blocs, això encara és més fàcil, ja no et cal tenir cap programa. Només connexió a internet i un correu per a poder-te donar d'alta.
Aquestes facilitats han obligat a determinats països a prendre mesures. El reportatge de l'Avui ens n'explica algunes, però segur que n'hi ha moltes més. I potser algunes ens són molt més properes del que ens pensem.
Quines garanties de seguretat tenim com a usuaris? Penso, per exemple, en el cas que es va fer públic fa poc més d'un any, quan l'Èric Bertran va ser detingut i li van intervenir l'ordinador per haver enviat uns correus demanant l'etiquetatge dels productes en català. Suposadament havia amenaçat amb bombardejar les empreses de correus electrònics.
Com aquest exemple en podem trobar d'altres. Després de l'11-M el president espanyol va trucar als directors dels diaris per tal que publiquessin determinades informacions. Sort que no van cedir a les seves pressions, si no, potser encara pensaríem que va ser ETA.
Per altra banda, em planteja un seriós dubte sobre la fidelitat d'allò que s'escriu. Segur que es descriu la realitat que es viu a l'Iraq? No pot ser que algú es faci passar per un ciutadà iraquià i fer-nos creure nosequè?

Per una altra banda, si us fixeu l'article de l'Avui fa referència a bloggers i blogs, i fins i tot, bitàcoles on line, enlloc de blocaires i blocs. Sincerament, m'ha sorprès que després de la decisió de Termcat, encara hi hagi qui va per lliure (la periodista i els o les correctors/es).

Snippy

Aquest petit programa de només 84 kb ens permet fer qualsevol tipus de captura de pantalla. És més pràctic que prèmer la clàssica tecla d'imprimir pantalla, però un dels problemes que presenta és que cal un bon domini del ratolí i una mica de pols.
El funcionament és molt senzill. Un cop descarregat el programa cliquem la icona (unes tisores) i seleccionem allò que volem retallar. Un cop encerclat automàticament que memoritzat com si haguessim fet un copia amb el botó dret del nostre ratolí. Quan vulguem enganxar-lo, doncs només caldrà que fem Ctrl+V o enganxar...

Podem canviar el gruix i color del retolador i la tecla de crida ràpida, per defecte F11.

Si volem que la presentació sigui més acurada, sempre podem enquadrar la imatge més gran del que ens cal i fer un retall amb el Photoshop o el programa que tingueu de retoc.

Activitats Jclic...

Aquestes són les activitats Jclic que he fet... Diríem que estan en "mode de proves", són millors que les que he fet aquest migdia a la Facultat, però són molt millorables!

Recurs en línia

El Consorci Per a la Normalització Lingüística (CPNL) ens ofereix un bon grapat de recursos per a treballar el català a l'aula.
Hi ha un bon nombre de jocs en línia, que van des del típic pac-man disfressat de Queta ("Parla sense vergonya..."), fins a jocs de reciclatge, passant per les Tres Bessones o el Club Súper3.
De tota manera, m'agradaria posar un èmfasi especial a l'apartat "Jocs d'Internet".
Hi trobarem jocs diversos, que ens poden servir per treballar a l'àrea de Llengua, a la de coneixement del Medi Natural o a la de Matemàtiques.
Com que hi ha molts enllaços, ja aniré comentant al llarg d'aquesta setmana els diferents jocs i possibilitats educatives d'aquesta pàgina.