Blocs d'opinió i censura

La notíca del diari Avui de diumenge 23 d'octubre ajuda a veure clarament, si no ho teníem prou clar, que Internet és una font d'informació alternativa.
El boom dels blocs han facilitat encara més aquesta possibilitat. Fan uns pocs anys, només podien publicar informació a internet aquells que dominaven el llenguatge html. Amb l'aparició de programes com el Dreamwaver o el Frontpage, es va possibilitar encara més que qualsevol "analfabet" publiqués una pàgina. Amb els blocs, això encara és més fàcil, ja no et cal tenir cap programa. Només connexió a internet i un correu per a poder-te donar d'alta.
Aquestes facilitats han obligat a determinats països a prendre mesures. El reportatge de l'Avui ens n'explica algunes, però segur que n'hi ha moltes més. I potser algunes ens són molt més properes del que ens pensem.
Quines garanties de seguretat tenim com a usuaris? Penso, per exemple, en el cas que es va fer públic fa poc més d'un any, quan l'Èric Bertran va ser detingut i li van intervenir l'ordinador per haver enviat uns correus demanant l'etiquetatge dels productes en català. Suposadament havia amenaçat amb bombardejar les empreses de correus electrònics.
Com aquest exemple en podem trobar d'altres. Després de l'11-M el president espanyol va trucar als directors dels diaris per tal que publiquessin determinades informacions. Sort que no van cedir a les seves pressions, si no, potser encara pensaríem que va ser ETA.
Per altra banda, em planteja un seriós dubte sobre la fidelitat d'allò que s'escriu. Segur que es descriu la realitat que es viu a l'Iraq? No pot ser que algú es faci passar per un ciutadà iraquià i fer-nos creure nosequè?

Per una altra banda, si us fixeu l'article de l'Avui fa referència a bloggers i blogs, i fins i tot, bitàcoles on line, enlloc de blocaires i blocs. Sincerament, m'ha sorprès que després de la decisió de Termcat, encara hi hagi qui va per lliure (la periodista i els o les correctors/es).